La pila de Volta (Víctor Pastor)
Alessandro Volta (1754-1827)
Volta a requeriment de Napoleó presenta a París el seu invent i llegeix la seva Dissertació sobre la identitat del fluid elèctric amb el galvànic. Napoleó, en reconeixement a les seves aportacions científiques, li va atorgar el títol de Comte nomenant-li més Senador del Regne.Volta va ser un físic italià, nascut a Como, que es va interessar i va investigar un dels fenòmens més famosos en la seva època: l'electricitat. En 1774 va ser triat professor de Física al Col·legi Superior de Como i, tan sols, un any més tard va inventar el electròfon. Aquest invent va provocar que la seva fama s'estengués molt ràpidament i que el 1779 se li assignés la càtedra de la Universitat de Pavia on va prosseguir els seus treballs sobre la electricitat. Va inventar altres aparells com l'electroscopi condensador o el eudiómetro i tot això va fer que més endavant fos elegit membre de la Royal Society de Londres.
Però el treball que més fama li ha donat està relacionat amb el corrent elèctric. Galvani
havia comprovat prèviament que un anca de granota podia experimentar
contraccions quan es penjava d'un fil de llautó amb un contrapès d'acer.
A
partir dels experiments de Galvani, Volta va comprovar que l'efecte era
a causa de la presència dels dos metalls i que posant en contacte
aquests dos metalls, o altres, es podia obtenir un corrent elèctric. Les
seves investigacions el van portar a concloure que algunes combinacions
de metalls produïen major efecte que altres i, amb els seus
mesuraments, va fer una llista de l'ordre d'eficàcia. És l'origen de la sèrie electroquímica que s'utilitza avui en dia en química.Volta va inventar una sèrie d'aparells capaços de produir un flux elèctric. Va utilitzar recipients amb una solució salina connectats a través d'arcs metàl · lics. Connectant diversos d'aquests recipients va aconseguir la primera bateria elèctrica de la història. Per reduir complicacions a causa de la necessitat d'utilitzar solucions, va començar a utilitzar petits discs rodons de coure i zinc i altres de drap o cartró en aigua acidulada. De manera que els unia formant una sèrie: coure, zinc, drap, coure zinc, drap, etc., Tots ells apilats formant una columna. Quan unia els extrems de la "pila" mitjançant un fil conductor, en tanqués el circuit s'obtenia un corrent elèctric.
La pila de Volta va despertar un gran entusiasme entre els científics de la seva època i va servir d'impuls per als experimentadors de tot Europa (gairebé immediatament es va descobrir que el corrent elèctric podia descompondre l'aigua) i va servir de base per als treballs químics de Davy i per l'estudi dels fenòmens electromagnètics que va fer Faraday. En els 200 anys que han transcorregut des de llavors s'han construït molts models de piles, però totes elles es basen en el mateix principi que la pila de Volta.
 |
| Piles modernes i actuals de gran duració |
El Globus aerostàtic (Laura Juarros)
Es tracta d’una aeronau aerostàtica no propulsada, esta compost d’una bossa que conte un gas que es més lleuger que l’aire i per això es coneix amb el nom de globus. A la part de baix se li pot posar una estructura solida on pot anar qualsevol tipus de cos. Utilitza el principi d’Arquímedes per a volar, aquest principi diu que «Un cos total o parcialment submergit en un fluid en repòs , rep una espenta de baix cap a dalt igual al pes del volum del fluid que desallotja». La seua trajectòria esta determinada per el vent, però en alguns si es pot controlar la seua elevació.
 |
| Vol de passatgers a Segòvia |
Es sap que Bartolomeu Lourenço de Gusmao va ser el primer que el va inventar, però se els atribueix el mèrit a els germans Joseph i Jacques Montgolfier, per que fins ara es pensava que havien sigut ells qui l’havien inventat i encara no esta demostrat. Els germans Joseph i Jacques Montgolfier el van desenvolupar a França. La primera demostració publica d’aquesta idea va ser el 4 de juny de 1782, en setembre de eixe mateix any van llançar el seu primer model que va demostrar que la seua teoria era certa. El 4 de Juny de 1783 van volar en un mercat francès un globus de 10 metres de diàmetre fet de tela i paper, aquesta va ser la primera vegada que volaren un globus aerostàtic en públic. Tres mesos desprès en Versalles van tornar a volar un altre globus però en aquest hi anaven un gall, una ovella i un ànec. 130.000 persones van quedar impressionades, entre elles Lluis XVI, Maria Antonieta i la cort Francesa. En octubre van viatjar per primera vegada persones, Jean-François Pilâtre de Rozier, va ser el afortunat. Gracies a aquest invent els germans Montgolfier es van fer molt coneguts, a més d'aquest invent, Joseph va inventar una maquina elevadora d’aigua i Jacques desenvolupà els processos de la fabricació de paper.
El Globus Aerostàtic va ser molt important ja que va ser el primer invent que feia que les persones pogueren volar, i fins a eixe moment era impossible. Esta relacionat amb els camps científics de l’enginyeria, la física i la química. Va contribuir al principi de la navegació Aérea i es va descobrir que hi havia gasos que pesaven menys que l’aire.
Aquest invent va permetre desenvolupar la llei de Charles i Gay Lussac, aquesta llei es la que relaciona el volum i la temperatura d’una certa quantitat de gas mantenint una pressió constant, mitjançant una costant de proporcionalitat directa. També ha servit per a estudiar el magnetisme terrestre des de l’aire, etc.
La virtut més important d’aquest experiment i l’herència que ens ha deixat es que ha sigut la primera maquina o invent que ens a fet que puguem vori les coses des del cel i això ens a fet més lliures.
 |
| Els primers cinc ascensos de globus aerostàtics a França |
